Pere Tàpies, reelegit secretari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil

El psiquiatre del CHV ha estat reelegit secretari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil. Tàpies treballa a Osona Salut Mental des del 2007 i és tutor dels residents de Psiquiatria quan roten per la subespecialitat d'Infantojuvenil.

T'han reelegit secretari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil: què suposa això per a tu i per al Consorci Hospitalari de Vic?
Sense cap mena de dubte, implica estar allà a on es couen els canvis. La Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil (SCPIJ) està formada per professionals de centres punters en neurociències com l'Hospital Clínic o Sant Joan de Déu. Si aconseguim replicar el model que funciona en aquests centres de primer nivell, estem aportant coneixement a la nostra institució.

Es pot replicar el model d'assistència en una especialitat en què l'evolució de les malalties ve, en part, determinada per l'entorn?
En Psiquiatria, l'heterogènia en l'assistència és impressionant. De fet, un dels objectius de la SCPIJ és perseguir l'equitat i l'homogeneïtzació del model a tot Catalunya. La població catalana té la mateixa prevalença a una malaltia determinada però la presentació i l'evolució de la malaltia vindran determinades per l'entorn de l'individu. Per exemple, en cas d'una pneumonia, no importa a on visqui el pacient, ja que els criteris d'ingrés, de tractament i de curació són comuns per a tothom. En canvi, per assegurar l'adaptació d'una persona a l'entorn, només el diagnòstic i el tractament no garanteixen l'èxit, ja que depèn també de factors externs. Per tant, un pacient d'Osona i un de l'Eixample amb la mateixa patologia, s'han d'abordar de forma diferent. No obstant, la investigació sobre les condicions biològiques que marquen la impossibilitat d'adaptació sí que és compartida.

Es tracta de saber aplicar el model a un entorn determinat, en cada cas...
Exacte… A Osona tenim un avantatge brutal perquè som un entorn cohesionat, perquè la distància que hi ha entre el peu del coneixement i el peu de la comunitat no és tan gran. Tot els elements que garanteixen una bona adaptació juguen un paper favorable per al pacient.

Quina formació en infantojuvenil reben els residents de Psiquiatria?
Actualment, la Psiquiatria Infantojuvenil està considerada un bloc especialitzat de la Psiquiatria, és a dir, una subespecialitat. En el seu últim any, els residents fan una rotació de com a màxim quatre mesos per aquí, temps durant el qual jo exerceixo de tutor. Això, aporta als residents una visió més àmplia que els permet entendre millor el que acabaran veient en els adults. Des de la SCPIJ, treballem perquè la Psiquiatria Infantojuvenil estigui reconeguda com a especialitat a nivell de societat i del Ministeri de Sanitat (ara és una subespecialitat). Tenim el coneixement i l'estructura perquè així sigui.

L'adaptació d'una persona a l'entorn depèn també de factors externs, el diagnòstic i el tractament per si sols no garanteixen l'èxit. Un pacient d'Osona i un de l'Eixample amb la mateixa patologia, s'han d'abordar de forma diferent

A Osona tenim un avantatge brutal perquè som un entorn cohesionat, perquè la distància que hi ha entre el peu del coneixement i el peu de la comunitat no és tan gran