Millorar la informació i sensibilització sobre el Delírium

El Delírium és un deteriorament ràpid i reversible de la funció cognitiva que desenvolupen un de cada quatre pacients hospitalitzats d'edat avançada.

Aquesta síndrome es caracteritza per provocar episodis de desorientació, somnolència, agitació i ocasionalment presència d'al·lucinacions i/o ideació delirant. Entre les causes que el provoquen hi poden haver malalties agudes, lesions traumàtiques, cirurgies i efectes adversos de fàrmacs.

A la Unitat Geriàtrica d'Aguts de l’Hospital Universitari de Vic es realitza la detecció del Delírium a l'ingrés mitjançant l'escala CAM. L'any 2017, un 21,88% dels pacients van presentar diagnòstic de Delírium en aquest procés.

Malgrat ser una síndrome reversible, una vegada s'ha patit hi ha risc de que la reserva cognitiva del pacient baixi i pugui tenir una pitjor recuperació de la malaltia, alhora que augmenta la probabilitat d'institucionalització, aparició de demència o mortalitat. Per aquesta raó, la prevenció és molt important a través de mesures no farmacològiques i, un cop s'ha esdevingut l'episodi, s'han d'aplicar diverses accions recomanades per tal de minimitzar-ne els efectes.

Conscienciar professionals, pacients i famílies

Amb motiu del Dia Mundial del Delírium, el Consorci va impulsar una sèrie d'accions de sensibilització per millorar la informació sobre aquesta síndrome. A l'Hospital Sant Jaume de Manlleu i a la UGA de l'Hospital Universitari de Vic es van penjar cartells, els professionals portaven targetons identificatius de la campanya i es van repartir tríptics a les famílies per tal de sensibilitzar-les i conscienciar-les del problema.

Intervencions orientades a prevenir i/o minimitzar l'aparició del Delírium

  • Promoure l'orientació.
  • Minimitzar els dèficits sensorials.
  • Aplicar mesures ambientals orientades a disminuir la hiperestimulació (reduir soroll, adequar el to de veu...).
  • Aplicar mesures físiques (control del dolor, mobilització, garantir hidratació, disminuir la instrumentalització i els procediments que no aporten valor afegit a la situació del pacient...).
  • Promoure el descans nocturn.
  • Realitzar acompanyament del pacient.
  • La subjecció del pacient sempre ha de ser l'últim recurs i no és gens recomanable l'ús rutinari de fàrmacs.