El Departament de Salut implanta un nou protocol de cribratge per detectar problemes auditius en els nadons
El Consorci Hospitalari de Vic ha implantat un nou protocol del departament de Salut de la Generalitat per tal de detectar problemes auditius (hipoacúsia) en els nadons acabats de néixer. La hipoacúsia afecta a 4 de cada 1.000 nadons, a un dels quals de forma greu i els altres tres de forma moderada. El protocol preveu una prova de cribratge i diagnòstic, però també el posterior tractament i seguiment que han de seguir els infants afectats d’aquesta deficiència.
La prova de cribratge es basa en els potencials auditius evocats, una tècnica objectiva que registra l’activitat elèctrica del nervi auditiu i de la via auditiva fins al tronc cerebral. S’utilitza una estimulació acústica que es recull per mitjà d’uns electrodes de superfície col·locats a la pell. La prova sol durar uns 20 minuts i finalitza automàticament quan ha detectat resposta o després d’un nombre determinat de senyals, si no ha pogut detectar-la.
En el cas del Consorci Hospitalari de Vic, des del 4 de novembre i fins el 31 de març, s’ha fet la prova de cribratge a 722 nadons, dels quals 7 han estat derivats a l’Hospital de Sant Joan de Déu perquè els resultats no han estat positius i es necessita una altra prova de confirmació. En aquests casos no vol dir necessàriament que el nen pateixi algun tipus d’hipoacúsia ja que es calcula que hi pot haver un 3% de falsos positius. Els resultats negatius podrien estar alterats per altres factors com per exemple una secreció a l’oïda, que el nen no estigués tranquil en el moment de la prova o, fins i tot, per sons del mateix nadó. És per això que quan surt un resultat negatiu es repeteix la prova i si els resultats tornen a sortir alterats es deriva el cas a Sant Joan de Déu per tal de realitzar una altra prova que descarti la deficiència o fer el diagnòstic definitiu de la hipoacúsia.
La importància de la detecció precoç
Es calcula que un de cada 1.000 infants té una hipoacúsia greu i profunda i tres de cada 1.000 poden estar afectats per una hipoacúsia moderada. Es tracta d’una problemàtica de gran importància, no només en l’àmbit sanitari sinó també en altres entorns com l’educatiu i el social, ja que pot comportar retards en l’aprenentatge i dificultats a nivell lingüístic en el nen. És per això que la detecció precoç és vital. És molt important fer un diagnòstic abans que el nen hagi adquirit el llenguatge. Amb aquest protocol es pot saber si el nadó té una hipoacúsia abans dels 6 mesos, que és la fase del pre-llenguatge. Tot això permet obtenir unes pautes comunes per a tots els professionals implicats en l’atenció de la sordesa per tal de detectar-la precoçment i posar en marxa les mesures adequades. Per tant, no només ha de permetre fer-ne un diagnòstic primerenc sinó que també ha d’ajudar a millorar els aspectes comunicatius i lingüístics de l’infant evitant que tingui repercussions en el seu desenvolupament global.
Diagnòstic, tractament i seguiment en els casos detectats
En els casos que es confirma la sordesa, l’especialista expert en audiologia infantil comunicarà el resultat de les proves a la família. És molt important una bona comunicació entre el metge i els pares del nadó per tal de facilitar-los tota la informació i assessorar-los sobre els passos a seguir tant mèdics com educatius. El protocol estableix que en els casos d’hipoacúsia es derivarà l’infant al Centre de
Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) de la zona on resideixin per tal de col·laborar en el diagnòstic audiològic, fer la valoració psicopedagògica i lingüística i iniciar una possible atenció logopèdica.