Després d’un ictus, cada moviment compta: el paper de la fisioteràpia en la recuperació
El Dia Mundial de la Fisioteràpia posa el focus enguany en la salut cardiovascular i en la importància de l'activitat física en la prevenció, el tractament i la recuperació després d'un ictus.
Amb motiu del Dia Mundial de la Fisioteràpia, que se celebra el 8 de setembre i que enguany porta per lema «Moviment per a la salut cardiovascular», el Cercle SiS ha organitzat, conjuntament amb la UVic-UCC, una paradeta informativa davant de l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.
Durant l'acció, s'han compartit materials informatius del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i de la UVic-UCC sobre la importància de l'activitat física i el moviment en la salut cardiovascular, amb especial atenció a les persones que han patit un ictus. L'objectiu és apropar la fisioteràpia a la ciutadania i recordar que mantenir-se actiu també forma part del procés de recuperació.
Una rehabilitació que comença aviat i continua al llarg del procés
L'ictus és una de les principals causes de discapacitat i dependència en l'edat adulta. A Espanya es produeixen cada any entre 120.000 i 130.000 casos, i la seva incidència augmenta amb l'edat.
La neurorehabilitació s'inicia tan aviat com sigui possible durant l'ingrés hospitalari i continua al llarg del procés de recuperació. Després de l'hospital d'aguts, pot continuar en l'àmbit d'atenció intermèdia i, posteriorment, de manera ambulatòria o al domicili, en funció de les necessitats i l'evolució de cada persona.
L'inici precoç de la rehabilitació és una bona pràctica clínica, ja que permet aprofitar la capacitat de plasticitat del cervell després de l'ictus.
Recuperar moviment, funcionalitat i autonomia
La fisioteràpia treballa aspectes com la força i la resistència muscular, el control motor, la coordinació dels moviments voluntaris, l'equilibri i la marxa, amb objectius individualitzats i assolibles que busquen millorar la funcionalitat i l'autonomia.
La recuperació després d'un ictus requereix, però, un abordatge multidisciplinari en què participen professionals de medicina rehabilitadora, fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia i neuropsicologia. L'objectiu és reduir les seqüeles, maximitzar la capacitat funcional i afavorir la qualitat de vida i la màxima autonomia possible.
