← Altres notícies

El CHV presenta el primer grup d’ajuda mútua per a persones que han perdut algú a causa del suïcidi

El dol que acompanya la mort d'una persona estimada s'agreuja en el cas del suïcidi pel fet de ser una pèrdua inesperada i de caràcter voluntari. Fer front a les múltiples preguntes que genera és difícil i la teràpia grupal pot ser una bona eina per acompanyar les persones afectades.

Per aquesta raó, el Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) va impulsar ara fa un any la creació del Grup d'ajuda mútua per a supervivents a la mort per suïcidi a Osona, una iniciativa pionera a la Catalunya Central, l'activitat de la qual es va presentar públicament el passat dilluns 16 de setembre a l'Hospital Universitari de Vic.

Es calcula que per cada persona morta per suïcidi, hi ha sis persones del seu entorn immediat que es veuen especialment afectades i que poden tenir dificultats per superar la pèrdua. Són els anomenats "supervivents a la mort per suïcidi", un col·lectiu que a Catalunya augmenta en 3.000 persones més cada any (el 2017, 504 persones van perdre la vida per suïcidi a tot Catalunya).

Per donar resposta a les persones afectades a Osona, el grup ofereix als supervivents un espai on compartir i conèixer les vivències d'altres persones que es troben en la mateixa situació. Les trobades es fan el tercer dimarts de cada mes en un espai d'Osona Salut Mental -el centre del CHV que acull l'atenció ambulatòria a persones amb problemes de salut mental- i compten amb el suport professional d'una treballadora social per ajudar en la complexitat del seu procés de dol.

El testimoni dels supervivents

Durant l'acte de presentació, la presidenta de Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS), Cecília Borràs, va posar sobre la taula les dificultats amb què es troben els supervivents quan han de fer front a "una mort que és traumàtica i tràgica, i que lamentablement està massa exposada a les opinions de la gent i als sentiments d'abandonament, culpa i vergonya". "La confidencialitat dels grups d'ajuda permet trencar l'estigma, compartir els sentiments per entendre's un mateix i entendre els altres i evitar que el dolor es cronifiqui", va afegir Borràs.

Alguns membres del grup també van exposar la seva experiència en aquesta iniciativa. És el cas de l'Oriol, qui va explicar que li ha permès "agafar confiança i comprendre altres punts de vista", i l'Encarna, per a qui el grup "ha estat important per poder perdonar, veure que no estic sola i poder seguir endavant".

Per al director de Psiquiatria i Salut Mental del CHV, el Dr. Santiago Escoté, aquesta iniciativa ha permès anar més enllà en l'atenció davant el suïcidi, ja que "fins ara fèiem prevenció i intervenció davant les temptatives autolítiques, però ens faltava donar resposta a les persones que es veuen afectades per la mort per suïcidi d'algú proper". La treballadora social del CHV i coordinadora del grup, Genoveva Clos, va posar en valor el fet de "tenir un grup de proximitat que no requereix que els supervivents s'hagin de desplaçar per participar a trobades a Barcelona".