Ajudar en les decisions difícils que pot generar la pràctica clínica
Professionals i pacients del Consorci Hospitalari de Vic disposen d'un òrgan consultiu que dona suport en conflictes ideològics i morals. És el Comitè d'Ètica Assistencial, que compleix 30 anys en la seva tasca d'assessorament en aspectes bioètics.
La Llei de l'Avortament en el seu moment, la pandèmia de la COVID-19 actualment, o ben aviat la Llei de Regulació de l'Eutanàsia... són exemples de situacions o canvis legals que poden generar conflictes ideològics i morals i que poden ser consultats al Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) del Consocri Hospitalari de Vic. Nascut ara fa trenta anys, aquest òrgan de composició multidisciplinària ha donat resposta durant tot aquest temps a quasi un centenar de consultes.
Ara fa tres dècades, es van donar els primers passos del que acabaria essent el Comitè d'Ètica Assistencial del CHV. Tot s'inicià l'any 1990, quan la Dra. Carme Serra, molt sensibilitzada per les seves pròpies vivències com a pacient i com a integrant del "Grup de treball d'Atenció a l'usuari", va impulsar millores en aspectes com la humanització de l'assistència; la interacció entre el professional i l'equip sanitari amb el pacient i la família; i la bioètica. La seva prematura mort, l'any 1993, va desencadenar que un any després el Dr. Domènech Pañella ("en Mingo") presentés el projecte de creació del "Grup de Treball en Bioètica Assistencial", que es va materialitzar l'any 1996 i que posteriorment es va convertir en el CEA del CHV. Ell va ser-ne el primer Coordinador/ President.
Inicialment, el grup necessitava formar-se i adquirir experiència per consolidar-se abans de sol·licitar-ne la seva acreditació com a CEA. Durant aquest període de consolidació (1996 -2000), es van definir els seus objectius, la periodicitat de les reunions, la forma de prendre les decisions i es va elaborar un Reglament de règim intern, però sobretot es van sistematitzar les revisions bibliogràfiques amb l'objecte de recollir informació, junt amb la revisió de casos per adquirir criteri i experiència davant les futures consultes. Paral·lelament es van crear dues comissions, les de Confidencialitat i de Consentiment Informat, per treballar aquests dos temes cabdals dins l'àmbit hospitalari.
Hi ha quatre aspectes que el CEA ha treballat des de l'inici: la Formació, la Resposta a consultes, l'elaboració i revisió de Documentació amb càrrega Bioètica i la participació en la Creació i seguiment de circuits tant documentals com organitzatius. A l’Infocom podeu ampliar la informació sobre cadascuna les tasques i l’activitat del comitè.
Qui forma el Comitè d’Etica Assistencial?
Segons la legislació vigent, els comitès d'ètica assistencial han de ser multidisciplinaris. Fins l'actualitat n'han format part una cinquantena de professionals, els 19 membres actuals són: 6 infermeres (Fina Codina, Antònia Conejo, Anna Fidalgo, Rosa M. Muntal, Joan Palmarola, Marta Roquet), 6 professionals mèdics (Josep M. Aragonés, Ana Castro, Rosa M. Catalan, Francesc Díaz, Lluis Llauger, Oriol Morera), 1 advocada (Júlia Torrent), 1 filòsof (Jordi Mundó), 1 treballadora social (Carme Guiteras), 2 administratius (Irene Cribillés, Toni Salamanca), 1 llevadora (M. Gràcia Poblet) i 1 farmacèutic (Pau Rosique).
